Totes les platges del món tenen el mateix horitzó, ampli i obert.

A Mission Beach, de bon matí, titilen sobre a platja de sorra fina multitud de conquilles lleugeríssimes que l’escuma de les onades ha dipositat durant la nit. A Pemuteran, el sol es lleva vermell i desperta les olives de porcel·lana que dormen entre còdols. A Cannon Beach, ni entre la boira freda del matí ni sota la llum estrident de la tarda, no és gens fàcil trobar petxines fugitives de la força trituradora del Pacífic. En canvi, De Hoop, Petite Police, Trou d’Argent, Cape Hillsborough, Sanibel o Cubelles són paradisos de cargols i bivalves, universos de nacar i calç, catedrals de volutes i d’espires, borratxeres de formes i colors…

A tot arreu, colgades en sorra daurada o amagades en escletxes de les roques, les conquilles esperen, pacients. Els temps geològics les transformaran en muntanyes calcàries, probablement.

O potser no.

Potser percebran uns peus, s’hi acostaran a poc a poc; potser s’hi fixarà una mirada; una mà, tal volta, les recollirà… Potser l’Albert, les guardarà en una bosseta etiquetada, les netejarà d’impureses amb cura, les raspallarà delicadament, les banyarà amb oli mineral i benzina, les pulirà amb un drap fi de cotó… N’estudiarà tots els detalls amb la lupa, tots els relleus, dents i punxes, totes les línies i taques de color. Les compararà amb els dibuixos dels llibres, amb les fotografies dels millors webs… Consultarà descripcions, contrastarà característiques… En determinarà, finalment, l’espècie o, fins i tot, la varietat. Tindran un nom escrit amb bona lletra, un departament propi en una capsa transparent. Seran catalogades en un llistat ordenat…

Les petxines que tinguin aquesta immensa sort no esdevindran mai una pedra inert. Seran, per contra, motiu de sorpresa i d’excitació, raó d’aprenentatges i descobertes, objecte d’interès i admiració, pretext per viatges i caminades, causa d’hores de dedicació i entreteniment, font de bellesa i de plaer.

Totes les platges del món tenen el mateix horitzó, ampli i obert.